ASSOCIACIÓ DE CRIADORS DE VAQUÍ DE RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS DEL FLAMISELL

Història

Des de l’any 1985, per una iniciativa de ramaders i amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat Autònoma de Barcelona, es desenvolupa al Pirineu català un seguit de trobades amb la finalitat de determinar els paràmetres que definissin una raça càrnica i rústica, partint del tronc racial de la raça “Suïssa” (centre d’Europa: Suïssa, Àustria…), introduïda al Pirineu des de principis de segle. Aquesta raça es reconeixeria com “la Bruna dels Pirineus”.

D’aquesta iniciativa van sorgir les associacions comarcals del Berguedà-Lluçanès, Ripollès, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell. Actualment aquestes associacions estan aglutinades sota la Federació de Raça Bruna dels Pirineus.

L’any 1995 s’aprova des de Brussel·les el projecte FAIR1 CT95 0702, relatiu a la raça Bruna del Pirineus. Les institucions participants són FEBRUPI (ramaders de la Federació de Bruna del Pirineus), la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciència Animal i dels Aliments) i el DARP (IRTA).

Amb aquest projecte es vol aconseguir una millora genètica de la raça Bruna en funció del Programa de millora genètica de la raça Bruna del Pirineus.

Els ramaders porten el control del pes dels vedells al naixement, als tres mesos i al deslletament.

La informació obtinguda es tramet a la Unitat Genètica i Millora, del Departament de Producció Animal de la Facultat de Veterinària, que fa la recollida de dades i la seva avaluació i crea, així, el llibre genealògic d’aquesta raça.

RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS

Origen

L’origen de la raça es troba en l’encreuament de bòvids locals amb l’antiga Suïssa de triple aptitud (carn, llet i treball).

La raça Bruna del Pirineus es troba a les comarques pirinenques i prepirinenques de Catalunya: Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà-Lluçanès i Ripollès.

La Bruna és una raça adaptada plenament al medi. Cal dir que, a Catalunya, el 80 % de les vaques amb aptitud càrnica són de la raça Bruna. La seva rusticitat li dóna la capacitat per pujar als ports, quasi sempre acompanyada de la cria. Moltes passen l’hivern als prats de la ribera, no creixen a l’estable. De proliferació i de provada aptitud maternal, el seu caràcter dòcil i tranquil en facilita molt el maneig.